Sant Carles de la RÃ pita
La presència humana al terme de Sant Carles de la Rà pita es remunta al paleolÃtic, ja que s'ha trobat una pintura rupestre que representa un bou en posició vertical de color negre, a la cova del Tendo. Aquesta pintura és la més antiga de Catalunya, actualment ja desapareguda.
Els ibers van habitar la zona, als quals s'atribueix la creació de la ciutat ibera anomenada Ibera, que es creu que podria ésser Amposta o la Rà pita. Musulmans i romans foren altres dels que també habitaren la zona. Durant la invasió musulmana es construà al terme rapitenc una rà pita, és a dir, una torre defensiva, i d'acà el nom de la població.
Els cristians conqueriren el territori el 1097 a mans del comte Ramon Berenguer III, i des d'aleshores el territori fou canviant d'amo: el Monestir benedictà de Sant Cugat del Vallès, l'orde de Sant Joan de Jerusalem, Jaume II, les monges Sanjoanistes provinents de Santa Maria de Sixena i, finalment, al segle XVIII es varen convertir en territori públic, quan els treballadors van anar a construir el canal de la dreta de l'Ebre i s'establiren tot creant una nova població fent honor a Carles III.
Anys més tard es va anar fortificant el port i la Rà pita obrà comerç amb Amèrica.
A la segona meitat del segle XVIII el rei Carles III projectà la construcció d'un gran port al Delta de l'Ebre, i ordenà que al lloc de pescadors de la Rà pita fos construïda una gran ciutat, que en honor seu s'anomenà Sant Carles de la Rà pita. Es construà el canal de navegació d'Amposta a la Rà pita, perquè el monarca ambicionava de poder convertir el port dels Alfacs en un dels més importants de la Mediterrà nia. Malgrat tot, els diferents projectes posats en marxa per la monarquia Borbònica no van acabar de reeixir.
El port de Sant Carles de la Rà pita és un dels més importants de Catalunya pel seu volum de captures i el gran nombre de barques que hi ha. Són molt importants les captures de llagostà i de marisc.
El cultiu d'arròs es va introduir a la zona a mitjan segle XIX, i aconseguà la seua mà xima producció durant la Primera Guerra Mundial. Encara que l'arròs és el principal cultiu, també es troben explotacions dedicades a olivera i garrofer. Fou també durant el segle XIX quan es va iniciar l'explotació de les salines de la Trinitat per a la producció i exportació de sal.
Sant Carles de la Rà pita és un centre destacat turÃstic grà cies al contrast entre mar i muntanya, les seues platges i la seua localització a prop del Delta de l'Ebre.